Aquest any els pressupostos de la Generalitat han estat sotmesos al mercadeig. El PSC va començar la partida assegurant que aprovaria uns pressupostos que destinen gairebé 300 milions d’euros a TV3 i només 10,9 milions a donar suport a les famílies, o més recursos a internacionalitzar el procés que a promoció econòmica i empresarial. Al final, però, van decidir no aprovar-los i es van retirar.
La CUP, el suposat soci preferent del Govern, va convocar a la seva militància i va sotmetre a votació els pressupostos que afecten a tots els catalans; el resultat, aquesta vegada sense empat, no va ser favorable a l’aprovació. L’últim actor a entrar van ser els Comuns. Comencaren dient que no els donarien suport i han acabat sent els socis necessaris i estimats, fins i tot, per aquell fore membre destacat de La Caixa i ara Conseller d’Economia.
El que ha quedat clar és que cap dels partits que s’han disposat a aprovar els pressupostos catalans ha analitzat a fons les partides pressupostàries. El motiu? El mercadeig dels pressupostos del Govern d’España i de l’Ajuntament de Barcelona. Si la situació d’estira-i-arronsa al Parlament de Catalunya ja era penosa, se li ha sumat la viscuda al Congrés dels Diputats i al consistori barceloní. L’actor principal en tots dos casos ha estat ERC.
En la negociació dels pressupostos de l’Estat, els d’Oriol Junqueras han volgut fer molt de soroll amb la seva suposada gran revolució política: que Netflix i altres plataformes audiovisuals es vegin obligades a oferir el 6% del catàleg en les llengües cooficials. Però això és l’anècdota de la negociació pressupostària. La gravetat rau en la retirada dels fons per millorar i restaurar la Prefectura de la Policia Nacional a Via Laietana (Barcelona). L’assetjament permanent a què estan sotmesos els cossos i forces de seguretat de l’Estat a Catalunya és infame. Però al Govern de la nació sembla que poc li importa.
La situació a l’Ajuntament de Barcelona també ha estat escandalosa. Els de Maragall van sortir públicament a dir que no pensaven aprovar els pressupostos de l’Ajuntament; al cap de dos dies, i després de la negociació dels Comuns al Parlament amb el Govern de Junts i ERC, Ernest Maragall va haver de sortir a dir que sí que donaria el seu suport als comptes municipals. Ha quedat ben clar el que importen als independentistes els ciutadans de Barcelona: res. Som una simple moneda de canvi.
Semblaria que ERC volgués jugar un paper de partit moderat, que vol fer possible la governabilitat d’Espanya, Catalunya i Barcelona. Però no ens deixem enganyar per les seves aparences, perquè en el fons el que volen és acabar amb la democràcia a Espanya, desgastar les institucions i seguir el seu projecte de divisió a Catalunya. Tot això, per descomptat, amb el suport incondicional dels de Puigdemont, els aplaudiments d’alguns empresaris, els elogis, les portades i les editorials d’alguns mitjans, i l’ajuda inestimable del Govern de Sánchez.
Als independentistes la governabilitat d’Espanya, tal com va dir Montse Bassa: els “importa un comino”.
Nos podemos seguir a través de las redes sociales (Twitter, Instagram y Linkedin) o a través de este formulario.
Podéis leer más artículos en el blog. También, podéis leer las apariciones en los medios de comunicación.
