Fa pocs dies vaig fer una piulada que m’ha generat bastantes crítiques, insults i ànims perquè marxés d’Espanya per part de l’esquerra. Queda clar que Twitter, en ocasions, és un femer; però també que l’esquerra està nerviosa perquè perd l’hegemonia a la xarxa social.
Què és el que els va fer que s’encenguessin i em dediquessin aquestes paraules d’amor? El següent missatge:
Los jóvenes españoles prefieren ser funcionarios a generar puestos de trabajo en el sector privado.
El mantra de la izquierda va calando. pic.twitter.com/QGeCCT1Y7Q
— Paris Grau (@ParisGrau) August 4, 2021
La imatge adjuntada fa referència a un reportatge publicat a El País: “Una generación en busca de futuro”, en concret de l’Epíleg que porta per títol “El 80% de los jóvenes se siente desasistido por el Estado”. En aquest article es poden trobar diferents dades, extretes d’un estudi fet per Metroscopia, que provenen de diferents preguntes realitzades a joves espanyols de 18 a 34 anys. Se’ls pregunta sobre vivenda, maternitat, satisfacció amb la vida que porten, sobre el seu estat d’ànim i sobre la feina. La imatge publicada a Twitter fa referència a aquest últim apartat. Les dades de l’enquesta mostren que el joves prefereixen una feina interessant amb un sou raonable (86%) abans que una feina poc interessant però amb un sou elevat (14%), a la vegada que s’indica que un 46% voldrien treballar al sector públic com a funcionaris, mentre que un 26% voldrien ser assalariats en el sector privat i un altre 26% autònom o empresari. El 2% restant, no sap què vol.
“L’esquerra va repetint el mantra: “fes-te funcionari!”. Perquè vol una societat sotmesa, depenent i controlada des de les adminsitracions públiques. I aquest mantra va calant i va guanyant adeptes. És necessari combatre’l”
Em sap greu pel 46% de joves que volen ser funcionaris, però no tots ho podran ser. Han d’assumir que molts acabaran essent assalariats en el sector privat i d’altres autònoms i empresaris. Aquesta és la realitat.
La situació a Espanya, i en concret a Catalunya, és la següent: a Espanya hi ha més de 19 milions de persones actives, de les quals més d’un 15% són funcionaris de les diferents administracions. Les administracions que més número de funcionaris tenen són les autonòmiques. Dels 2.710.405 funcionaris que tenim a Espanya, el 60%, és a dir, 1.616.211, formen part de les Comunitats Autònomes. A la Generalitat de Catalunya són 211.000, el que suposa un 6% de la població activa de Catalunya. A aquest 6% s’ha de sumar el quasi 3% de població activa de Catalunya que forma part de les administracions locals, gairebé 90.000 funcionaris. Sense oblidar els de l’administració central que també es troben a Catalunya: 26.000. Per tant, a Catalunya hi ha un total de gairebé 330.000 funcionaris, el que representa gairebé un 10% de la població activa de Catalunya.
Però la pregunta que de veritat sorgeix amb les dades a la mà és la següent: per què un nombre tan elevat de joves vol ser funcionari? Els comentaris rebuts per Twitter poden donar una resposta: per l’estabilitat laboral, un bon sou fixe i aversió al risc. Però crec que també li hem de sumar la demonització de l’empresa privada per part de l’esquerra. Al meu entendre, aquesta última seria la causa principal. El que a la piulada vaig anomenar “el mantra de l’esquerra”. Un mantra que pregona, en primer lloc, que el capital privat és nociu, explotador i contraproduent. En segon lloc, que l’Estat (les administracions públiques) resoldrà tots els problemes presents i futurs, siguin del tipus que siguin. I en tercer lloc, i en conseqüència, que formar part d’aquest Estat et lliura d’estar sota el jou del sector privat i a la vegada et resol tots els problemes, presents i futurs.
L’existència d’una estructura funcionarial és necessària, sobretot en aquells sectors que hem considerat més rellevants: educació, sanitat, justícia i seguretat; ara bé, sense menystenir que el sector privat pugui formar part d’aquests sectors, aportar coneixement i millores, així com competir per oferir un servei millor que els que pugui oferir el sector públic. Llibertat de creació de negocis i d’oferta de serveis. Uns conceptes que sembla que des de l’esquerra no s’entenen. I sinó que li preguntin a l’Escola Concertada.
L’esquerra va repetint el matra: “fes-te funcionari!”. Perquè vol una societat sotmesa, depenent i controlada des de les adminsitracions públiques. I aquest mantra va calant i va guanyant adeptes. Davant d’això, és necessari seguir mostrant tot allò de positiu que aporta i genera el sector privat, a la vegada que es desenmascara a aquesta esquerra que ens vol resoldre els problemes en un obrir i tancar d’ulls. És necessari combatre’l.
Article publicat a El Tribú el 9 d’agost de 2021.
Nos podemos seguir a través de las redes sociales (Twitter, Instagram y Linkedin) o a través de este formulario.
Podéis leer más artículos en el blog. También, podéis leer las apariciones en los medios de comunicación.
