El mes de juliol de l’any passat, el Síndic de Greuges de Catalunya va presentar un informe que portava per títol: Estimació del cost de la plaça escolar a Catalunya. Un informe que ha passat sense pena ni glòria. Fa pocs dies, però, des del portal de notícies Catalunya Religió se’n van fer ressò a través de l’article Quant costa l’escola concertada?.

Ens hauríem de preguntar per què ha passat desapercebut un informe que afecta a un dels pilars del nostre sistema, l’educació. La resposta és molt senzilla; el Síndic ha certificat allò que la Generalitat de Catalunya i una part important de la classe política no volia escoltar: l’Escola Concertada està infrafinançada.

A Catalunya hi trobem un gran nombre diniciatives educatives impulsades per particulars, organitzacions socials o religioses; el que anomenem Escola Concertada. Són més de 700 escoles, més de 20.000 docents i escolaritzen més del 30% dels nens i nenes de Catalunya. A la ciutat de Barcelona, sense anar més lluny, els centres concertats acullen més del 50% dels infants de la ciutat.

Aquestes dades, però, no són rellevants ni pel Govern de la Generalitat ni pel dAda Colau. Bé, sí que ho són, però per reduir-les a zero. Lexistència de centres educatius que no siguin 100% públics, que no tinguin un ideari públic, on les famílies puguin escollir lliurement segons les seves preferències i creences, és, pels governs de la gent i del poble, una realitat a extingir.

“Davant d’aquesta manca de recursos, aquells centres que es troben en una situació de dificultat econòmica reben la següent resposta per part de l’administració: o tancar, i deixar els mestres sense feina i els nens sense escola, o passar a ser centre públic, i renunciar al seu ideari. Xantatge pur i dur”

Fer desaparèixer lEscola Concertada és un objectiu que fa anys que es persegueix per part dun sector important dels partits polítics desquerres, molts dels quals porten els seus fills a centres concertats o privats, dit sigui de passada.

Admetre que es vol acabar amb l’Escola Concertada per qüestions ideològiques potser encara és poc políticament correcte, malgrat sigui la seva voluntat real; per això han optat per la via de l’ofec econòmic continuat. L’infrafinançament no és nou, com tampoc ho és la manca de compromís per part de l’administració. Algunes dades que ho demostren: el departament deducació de la Generalitat de Catalunya paga un 33% menys per una plaça a lescola concertada que per una a lescola pública; el 61% de les despeses no les cobreix el concert i les han de finançar les famílies; les famílies que opten per lescola concertada han de cobrir un 35% dels costos. Tot i escolaritzar més del 30% dels alumnes, l’Escola Concertada rep el 21% del pressupost del Departament d’Educació. Davant d’aquesta manca de recursos, aquells centres que es troben en una situació de dificultat econòmica reben la següent resposta per part de l’administració: o tancar, i deixar els mestres sense feina i els nens sense escola, o passar a ser centre públic, i renunciar al seu ideari. Xantatge pur i dur.

La desaparició de l’Escola Concertada suposa, en primer lloc, l’eliminació de la capacitat d’elecció per part de les famílies de l’educació que volen pels seus fills; en segon lloc, la manca de diversitat de propostes educatives; en tercer lloc, la desaparició de la iniciativa social en l’àmbit educatiu; i en quart lloc, l’homogeneïtzació social.

L’existència de l’Escola Concertada mostra la riquesa i la pluralitat de la societat, així com del sistema educatiu, a la vegada que permet que les famílies puguin escollir aquella educació que  més els convenci. Hem normalitzat que l’Estat reguli tota activitat, fins i tot on podem estudiar i quin ha de ser l’ideari del centre, com també hem normalitzat que tot servei ha de ser públic.

Catalunya serà pública o no serà. A mi, sincerament, no em fa cap gràcia.

Article publicat a El Tribú el 18 de març de 2021.

 

Nos podemos seguir a través de las redes sociales (TwitterInstagram y Linkedin) o a través de este formulario.

Podéis leer más artículos en el blog. También, podéis leer las apariciones en los medios de comunicación.